dilluns, 29 d’abril del 2013

Rugby a los 70!!


John Goldman, más conocido como el “Abuelo del rugby”, se sigue luciendo con sus 72 años. Juega en Mill Hill (de Londres) y aunque tiene algunos problemas de salud -fue operado del corazón, riñón y espalda y ha superado el cáncer en dos ocasiones- no baja los brazos.

El experimentado deportista, que tiene 8 nietos, bromea: “Yo sólo digo que tengo experiencia, y no que soy viejo”
Un auténtico ejemplo de superación, fuerza de voluntad y de amor al deporte. Un hombre así parece que sea inmortal, verdad? Mucha gente se rinde a la primera de cambio, al primer problema que surge... sin duda este hombre no piensa en ningún problema, además, dudo que algún problema pueda con él, una persona así puede con todo! Y, por suerte o por desgracia, no puede extenderme más, un caso así te deja en blanco. 
¿Hay algo más que decir sobre este hombre? Creo que no, sobran las palabras.


Cambia las estadisticas


Un día viendo la tele me encontré con este anuncio y la verdad que me impacto bastante porque veía que todo lo que iba diciendo me parecía totalmente cierto. Poco a poco conforme vamos avanzando en tecnología la sociedad va involucionando en muchos aspectos, y creo que es hora de cambiar eso... todavía estamos a tiempo de evitar que las personas tengan como costumbre una vida sedentaria y con malos hábitos!!

Siguiendo la dinámica de este blog os invito a reflexionar sobre este tema y sobre este anuncio en particular  que he escogido yo como mi primera entrada voluntaria para este trimestre.
Para aquellas personas que estén dispuestas a leer mi entrada me gustaría que comentarais algunas cuestiones como:

- ¿ Os ha gustado?
- ¿ Que os parece el anuncio?
- ¿ Estáis de acuerdo con lo que dice o pensáis de forma diferente?
- ¿ Seriáis capaces de encontrar alguna solución para mejorar todo esto?

dissabte, 20 d’abril del 2013

Massa esport virtual.






http://elpais.com/elpais/2013/04/08/opinion/1365448690_268378.html


Estic d'acord que en l'actualitat cada vegada és més exagerada la situació que molts podem observar respecte als xiquets enganxats a consoles o mòbils. 

Crec que molts pares o familiars no són del tot conscients. Podem observar que molta gent només perquè els seus fills estiguen tranquils i no molestant per casa els deixen passar hores i hores enfront de les noves tecnologies, que per desgràcia en eixe aspecte els dits avanços no ens estan ajudant en res. Pense que hem evolucionat molt gràcies a ells, però no haurien de cegar-nos d'aquesta manera ja que estan perjudicant la sociabilitat entre xiquets, sent el seu millor amic un videojoc i no una persona real.

Xiquets que es giten tard per estar enfront de qualsevol videoconsola, despres no rendixen igual en classe i no es divertixen ni aprofiten les hores que estan amb els seus companys, inclús es fan el seu món de fantasia a més d'estar pensant ja a eixir del col•legi per a tornar a jugar a la consola.




Per sort jo eixia col•legi i ràpid me n'anava al mercat o al parc per a no perdre ni un moment de la vesprada, poder córrer i jugar sense parar fins que els papis ens donaven el primer avís que no tardaríem a anar-nos-en i treies inclús més forces per a la poca estona que ens quedava, vesprades úniques i irrepetibles que quan arribava a casa entrava a la dutxa, sopava i queia en el llit rendida, no hi havia temps per a pensar en consoles o mòbils, a preocupar-nos per si ens parlen o no per whatsapp , i ho agraïsc molt perquè puc dir i molt satisfeta de que jo si que he tingut infància, i no com els xiquets d'ara que els preguntes i no són capaços de dir-te ni un sol joc popular a què juguen o pitjor inclús t'interesses pel que fan en el seu temps lliure i la majoria et sabrien dir el nom de qualsevol aparell ja siga mòbil, iPad, tablet o alguns inclús que no sé ni quins són. Xiquets que en el seu temps lliure estan tancats a casa i sense relacionar-se amb més xiquets de la seua edat.


Alguns pares almenys intenten ajudar-los un poc i els apunten, de ben xicotets, a algunes extraescolars, almenys tenen un poc d'interés per la salut dels seus fills i no els permeten eixir del col•legi i que vagen amb presses per arribar a casa a jugar a la consola.



També és veritat que hui en dia, en molts llocs públics (mercats, parcs..) està prohibit tant d'anar amb bicicleta com jugar a la pilota... Realment pense que haurien de canviar alguna cosa al respecte d'aquestes normes que están influenciant prou a la condició física de molts xiquets, és cert que poden anar als dits llocs i jugar amb els altres a córrer i a jocs que no es necessite una pilota, però crec que molts xiquets si se li'ls facilitara l'opció d'un baló, es pensarien que fer amb la seua vesprada a l'eixir del col•legi i acabarien convençuts per algun company d'anar a jugar a la pilota amb tots i no anar-se'n ja com a primera opció a tancar-se a casa a jugar amb la videoconsola.

Des del meu punt de vista, tant l'obesitat infantil com l'aislament degut aquests aparells està en mans de tots els pares i familiars.

Per concloure, la meua recomanació es que no deixeu que els més menuts de la casa tinguen com a addicció les noves tecnologies perquè a la llarga ho agrairan, amb aspectes tant físics, psíquics com socials.





Solo juega. Diviértete. Disfruta el juego



El juego es la forma más elevada de la investigación